Barcelona ha tingut una llarga tradició en la organitza-
ció de salons i fires que arrenca a la segona meitat del
segle XIX, a cavall del procés d’industrialització de la
ciutat, i té com a punt culminant l’Exposició Universal
de 1888 en el remodelat parc de la Ciutadella. Aquella
fita, símbol de la nova etapa que iniciava la ciutat, és
el preàmbul d’una tradició que sintetitza el caràcter
emprenedor i la vocació d’obertura de Barcelona. Al
mateix temps que els canvis de la societat industrial
arrelaven a la ciutat, s’iniciava una voluntat d’esdevenir
punt de trobada i intercanvi, d’afavorir esdeveniments i
trobades que permetessin el diàleg entre el que ocorria
a Barcelona, en termes econòmics i culturals, i el que
passava al món. Aquesta dèria d’estar connectats, de
no quedar aïllats de les dinàmiques contemporànies
globals, ha estat una constant en la història de la nostra
ciutat, fins i tot en els anys foscos de la dictadura.
Recuperació de l'activitat
Avui, Fira de Barcelona és hereva d’aquesta tradició; la
seva activitat esdevé un dels motors econòmics de la
metròpoli i, alhora, aquest punt de trobada i intercanvi,
tan anhelat, entre dinàmiques locals i globals. Fira és
important per a l’economia barcelonina, però també
ho és com a exponent de la vocació d’obertura d’una
ciutat que sempre ha mirat molt més enllà de les seves
fronteres administratives.
Fet el balanç de 2015, es reflecteix una important
recuperació de l’activitat firal, cosa que, sumada a una
millora d’alguns sectors de l’economia, ha permès que
Fira hagi tingut els segons millors resultats de la seva
història. És destacable, sobretot, el creixement dels sa-
lons organitzats directament per Fira de Barcelona i que
estan vinculats amb iniciatives industrials i productives,
amb la creativitat, la formació i el lleure.
Aportació a la ciutat
Tot plegat fa que l’aportació de Fira a la ciutat i a l’àrea
metropolitana sigui molt substancial tenint en compte
el període anterior. En concret, segons l’estudi elabo-
rat per Esade, que es va donar a conèixer la tardor de
2015, estem parlant d’una aportació estimada de 2.600
milions d’euros anuals a l’economia del territori, i la
generació de més de 40.000 llocs de treball.
Barcelona iniciava la tradició que avui representa Fira
de Barcelona en uns moments de canvis econòmics i
socials; avui la ciutat també viu immersa en una trans-
formació associada a la globalització. El repte no és gai-
re diferent, saber posar els instruments generadors de
riquesa i prosperitat al servei de la gent. El retorn social
de l’activitat de Fira de Barcelona, des del Mobile World
Congress (MWC) al Saló de l’Automòbil, ha de permetre
enfortir el paper crucial que juga aquesta institució al
servei de la ciutat.
4
Presentacions
Motor econòmic de la metròpoli
Ada Colau Ballano
Alcaldessa de Barcelona
i presidenta del Consell General
de Fira de Barcelona
